1 estella. 2 gotim. 3 Treballador de feina pesada. esdernec. Ésser un esdernec de feina. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Planta llenyosa de la família de les rosàcies, pròpia dels Andes xilens i peruans. La seva escorça és un important succedani del sabó, conegut amb el nom d'estella de sabó (castellà palo de jabón). També havia estat emprada com a esternutatòria, febrífuga i detergent. [...]

v tr 1 [limpiar] escombrar. 2 fig [arrastrar] escombrar. 3 fig [llevarse] arrambar amb, polir. 4 al barrer amer sense distinció. 5 barrer con todo fig fer taula rasa. 6 barrer hacia (o para) dentro fig treure estella d'alguna cosa, portar aigua al seu molí.  [...]

f 1 coca, coc m. 2 fig [cosa aplastada] coca. 3 fam [bofetada] bufetada, plantofada, bolet m, mastegot m, nata, galeta, bufa. 4 gràf [paquete de caracteres] fosa. 5 costar la torta un pan costar més el farciment que el gall, fer-se'n l'estella. 6 ni torta fig gota, gens ni mica. No veo ni torta [...]

f 1 [de vegetal] espina. Me he clavado una espina, m'he clavat una espina. 2 [astilla] estellicó m, estella. 3 [de los peces] espina. 4 anat [espinazo] espinada, espina dorsal (o de l'esquena), columna vertebral. 5 fig [cosa que aflige] espina. Tiene clavada una espina en el corazón, té clavada [...]

1 part. tros(->) segment, part limitada d'un tot continu. Terme usat esp. en geometria i anatomia. picadís, fragment de pedra que salta en picar-la. reble, fragments de maó, pedra, etc., que es fan servir per a omplir buits en una obra. menudall, fragments molt petits d'una cosa. estella [...]

atxa de vent, metxa d'espart o d'altra matèria enquitranada que resisteix el vent sense apagar-se. torxa brandó, atxa de cera d'un sol ble. rest, tros de corda que serveix d'atxa de vent. colzat, atxeta de cera d'una colzada de llargària. teia, estella grossa de fusta reïnosa usada per a fer [...]

valer. Això li valdrà molts maldecaps. fer-se'n. Quant te n'has fet d'aquestes sabates? fer-se'n l'estella(d'una cosa), costar cara. fer-se'n un ronyó, íd. costar un ull, íd. costar el pebre, íd. (Alc.) sortir, costar net, un cop deduïdes les despeses. Això em surt a cent euros, posat a la [...]

(fig.) sortir-hi perdent tirar-se terra als ulls, obrar contra les pròpies conveniències. fer-se'n l'estella fer-se'n set pedres colltrencar-seo trencar-se el coll(en un afer), sortir-ne molt perjudicat. pagar la festa (o la patenta) pagar-la cara sortir-ne amb les mans al cap Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

. 2 Treure profit d'una cosa: espletar, treure tot el profit de quelcom. El talent és una cosa inútil si hom no l'espleta. treure estella treure'n nyapa(d'un afer), treure'n profit. gaudir-se lucrar-se Ant. No treure res a carregador. 3 Fer profit (un menjar): Assentar-se bé. Manuel Franquesa [...]